Back أنا أبصق على قبرك (فيلم) Arabic انا ابصق على قبرك ARZ Plivu na tvůj hrob Czech I Spit On Your Grave Welsh Ich spuck auf dein Grab German Θα Φτύσω στον Τάφο σας Greek I Spit on Your Grave English I spit on your grave Spanish به گورت تف میکنم (فیلم ۱۹۷۸) Persian Naisen päivä Finnish
 | ||
| Fitxa | ||
|---|---|---|
| Direcció | Meir Zarchi  | |
| Protagonistes |
| |
| Producció | Meir Zarchi | |
| Guió | Meir Zarchi | |
| Música | Giacomo Puccini | |
| Fotografia | Yuri Haviv | |
| Muntatge | Meir Zarchi | |
| Productora | Cinemagic Pictures | |
| Distribuïdor | The Jerry Gross Organization | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
| Estrena | 1978 | |
| Durada | 101 min | |
| Idioma original | anglès | |
| Color | en color | |
| Pressupost | 650.000 $ | |
| Descripció | ||
| Gènere | cinema de terror, pel·lícula de violació i venjança, cinema d'explotació, cinema de ficció criminal, thriller, drama i cinema gore | |
| Tema | venjança | |
| Lloc de la narració | Nova York | |
| Premis i nominacions | ||
| Premis | ||
             | ||
| ||
I Spit on Your Grave (titulada originalment Day of the Woman) és una pel·lícula de violació i venjança de terror estatunidenca del 1978 editada, escrita i dirigida per Meir Zarchi. La pel·lícula explica la història de Jennifer Hills (Camille Keaton), una escriptora de ficció resident a la ciutat de Nova York que es venja de cadascun dels seus turmentadors després que quatre homes la violin en grup i la deixin per morta.
La pel·lícula destaca per la seva polèmica representació d'una violència gràfica extrema, especialment les llargues representacions de violacions en grup, que ocupen 30 minuts de durada de la pel·lícula. Durant el seu llançament més ampli, va ser qualificat de "video nasty" al Regne Unit, i va ser objectiu de la censura per part dels organismes encarregats de la pel·lícula.[1][2] Com a tal, el crític de cinema Roger Ebert es va convertir en un dels detractors més notables de la pel·lícula, anomenant-la "una vil bossa d'escombraries".[3] La pel·lícula continua sent molt controvertida fins als nostres dies, fins i tot sent considerada com una de les pitjors pel·lícules mai fetes. Per a alguns, és aquesta controvèrsia la que ha fet que es consideri un clàssic de culte.[4] algrat la controvèrsia i les crítiques negatives, l'actuació de Camille Keaton va ser elogiada per la crítica. El 2010, la pel·lícula fou inclosa a la llista "Top 10 Ridiculously Violent Movies" de la revista Time.[5]
La pel·lícula va generar el 2010 un remake, que des de llavors ha generat dues seqüeles pròpies: I Spit on Your Grave 2 (2013) i I Spit on Your Grave III: Vengeance Is Mine (2015). Una seqüela directa, I Spit on Your Grave: Deja Vu, es va estrenar el 2019 amb Zarchi i Keato. A les seves memòries Inside Out, Demi Moore va confirmar que és la dona poc vestida del cartell de la pel·lícula, posant amb l'esquena girada.[6]
- ↑ «Film censorship: How moral panic led to a mass ban of 'video nasties'». The Independent [Consulta: 19 febrer 2017].
- ↑ «I Spit On Your Grave». British Board of Film Classification [Consulta: 19 febrer 2017].
- ↑ «I Spit on Your Grave Movie Review (1980)». Chicago Sun-Times, 16-07-1980 [Consulta: 18 febrer 2017].
- ↑ «Full of Gruesome Sexual Violence, I Spit on Your Grave 2 Is an Unnecessary Sequel». The Village Voice, 18-09-2013 [Consulta: 28 febrer 2017].
- ↑ «Top 10 Ridiculously Violent Movies». Time. 2010-09-03. Arxivat de l'original el 2010-09-06.
- ↑ «Demi Moore Memoir Bombshells: Ashton Kutcher, Bruce Willis, Drug Abuse and Family Drama», 24-09-2019.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search